RESEÑA: Aprendre a parlar amb les plantes

El desconcert absolut després d'una mort sobtada

Escric les resenyes en aquest blog en castellà. No per una qüestió prioritària d'arribar a més gent, sinó perquè casualment així va començar i així estic continuant.

(lo saben bien l@s seguidor@s del blog que comentan mis reseñas, a los que doy mis más sinceras gracias)

I no és en anglès, francès o vietnamita perquè no en sé. 

Aquesta vegada, però, i per un comentari rebut a twitter, escriure la resenya en català.

També penso que és més coherent, doncs el llibre està escrit originalment en català i així és com l'he llegit. 

Sempre he cregut que és millor llegir en la llengua original, encara que darrerament m'he trobat amb traduccions que, mal fan de dir, poden superar l'original.

Quina bona feina la dels traductors!!

Però parlem de la Marta Orriols, i d'aquest llibre. 

És una historia directa, et parla de la mort i l'enyor sense miraments. Dibuixa el patiment en paraules, i si això és molt difícil de fer, més difícil és de fer-ho arribar als lectors.

Paula, la protagonista, perd la seva parella, en Mauro, en un accident justament després que ell la deixi per una altra dona més jove.

..."El dolor d'un pare és diferent del d'una mare del d'una germana, i per descomptat, el dolor d'una dona és diferent del d'una dona a qui acaben de deixar. Alguna cosa m'allunyava de la realitat, hi havia tanta duresa que era incapaç de plorar."...

Com explicar aquests sentiments? És aquest joc de sentiments contraposats d'amor i odi, de noblesa i traïdoria, de desig i culpa. Per un cantó, encara l'estimes, fins fa unes hores era la persona amb qui volies tenir un fill, amb qui havies de passar la resta de la teva vida. Per l'altra banda l'odies, feia tres anys que n'estimava una altra i no volia estar amb tu.

..."El plaer que apareix només quatre setmanes després de perdre per sempre la teva parella és massa agosarat, i de seguida que s'acaba cal mantenir-lo en absolut secret."...

Orriols ens parla del camí del dol. Un camí dur, feixuc i llarg que passa per la solitud cobejada només a vegades, per una culpa inconscient que sorgeix de sobre i per culpa d'un abandó casual no imaginat. És un camí cap endins que podria no haver sortit bé (m'ha recordat al  llibre La Campana de Vidre de Sylvia Plath, que vaig ressenyar fa un parell d'anys resenya) però acaba sent un camí de superació on veiem un retrobament amb un mateix, després d'un garbuix d'emocions.

Si alguna cosa és agosarada en aquest llibre és el títol. Segurament està posat per cridar l'atenció, es podria haver titulat d'una altra manera més d'acord amb l'argument, El dol, per exemple. Realment m'he passat el llibre buscant més protagonisme de les plantes: arriba un moment en que llegia que el Mauro era un boig de les plantes i en tenia la terrassa plena. 

El meu pensament va imaginar la Paula cuidant i afeccionant-se també a les plantes, com per mantenir un nexe amb el seu amor ara mort mitjançant aquests éssers vius. Molt romàntic, oi?

Però la realitat és que res no pot subsituir els éssers estimats que ens ha arrebassat la mort.  Això ens afecta a tots, i qui més qui menys ha passat per aquesta situació, i tots hem hagut de gestionar aquest dol.

Marta Orriols escriu amb un llenguatge natural, intimista que fa que aquesta sigui una novela vívida que et toca la fibra, que t'emociona. El nivell de detall en les situacions fa que no només vegis les imatges sinó que hi trobis les mateixes sensacions que la protagonista.

..."Hi ha una llengua específica per parlar dels morts, un inventari de sentències que fonológicament es mouen entre el respecte i el temor."...

Aprendre a parlar amb les plantes va obtenir el Premi Òmnium a la Millor Novel.la de l'any 2018 i també va estar guardonada amb el 9è premi L'Illa dels llibres, convertint-se en un dels llibre més venuts. Fins ara ha estat traduïda a 14 idiomes.

L'autora es va estrenar com a escriptora amb un llibre de relats, Anatomia de les distàncies curtes, i darrerament ha publicat la seva segona novel.la Dolça introducció al caos.

Una esplèndida novela intimista

Con el traductor online puedes leer la reseña en castellano y hacerte una idea. Sí te diré que su lectura es muy recomendable con lo que si te entran ganas de leerlo, hay una edición en castellano editado por Lumen, "Aprender a hablar con las plantas" traducida por la misma escritora.

Título: Aprendre a parlar amb les plantes 

Autor: Marta Orriols
Editorial: Periscopi
Idioma original: Català

Páginas:  247

Año publicación original: 2018
Año publicación esta edición: 2019 (8ª edición)