RESEÑA: El gat i les estrelles
En una terra devastada, una dona busca un vell i celebrat compositor que ha desaparegut. La recerca la durà a una mena de reserva d’artistes exiliats d’una societat global que, si no ha sabut preservar la natura, tampoc no ha sabut preservar l’art.
Junts, acabaran emprenent una aventura a la desesperada per retornar a l’ésser humà la incerta dignitat d’un últim acte artístic. Una faula visionària d’un Jordi Lara en estat de gràcia.
----------Sinopsis en castellano
En una tierra devastada, una mujer busca a un viejo y celebrado compositor que ha desaparecido. La investigación la llevará a una especie de reserva de artistas exiliados de una sociedad global que, si no ha sabido preservar la naturaleza, tampoco ha sabido preservar el arte.
Juntos, acabarán emprendiendo una aventura a la desesperada por devolver al ser humano la incierta dignidad de un último acto artístico. Una fábula visionaria de un Jordi Lara en estado de gracia.
Título: El gat i les estrelles
Editorial: Proa
Hi ha llibres que s’expliquen sols, i n’hi ha que gairebé els sents dits en veu alta mentre els llegeixes. El gat i les estrelles és d’aquests segons. Coneixent l’autor, la sensació és constant: encara que la narració estigui en primera persona i sigui una protagonista femenina qui ens parla, la veu que ressona entre línies és inconfusiblement la de Jordi Lara. La seva manera d’escriure és la seva manera de parlar.
La novel·la ens situa en un escenari clarament futurista, gairebé distòpic, que en alguns moments m’ha transportat directament a l’univers de Mad Max: paisatges aspres, una sensació de supervivència permanent, un món que sembla haver cremat part del seu passat humà i on els personatges es mouen en una realitat dura, però no exempta de bellesa. Aquesta atmosfera contrasta amb la delicadesa del llenguatge i crea una tensió molt interessant entre fons i forma.
Més enllà de l’ambientació, el llibre construeix una història que combina desplaçament, introspecció i resistència. La veu literària manté aquella cadència tan pròpia de Lara: una escriptura que flueix amb naturalitat, sense estridències, però carregada de matisos. Tot i el marc futurista, hi ha una mirada profundament humana, gairebé lírica, que travessa el relat.
El fet que el llibre fos escrit mentre Jordi Lara era escriptor convidat al Palau de la Música Catalana no és un detall menor. A part que el Palau surt com a escenari, i el protagonista es diu Santos Haddouche (una clicada d'ull a Carles Santos) hi ha una musicalitat en el text, una harmonia interna, una consciència del ritme que es percep en la manera com avança la narració. Com si, fins i tot enmig d’un paisatge que recorda una pel·lícula postapocalíptica, hi hagués una partitura invisible sostenint la història.
Jordi Lara no és un autor novell. Amb una trajectòria consolidada dins la literatura catalana, ha publicat diverses obres de narrativa i assaig que han estat reconegudes amb premis literaris. La seva obra es caracteritza per una mirada cultural àmplia, sovint vinculada a la música, l’art i la reflexió sobre la identitat. El gat i les estrelles s’inscriu dins aquesta línia, però alhora obre una porta a un registre més imaginatiu i especulatiu.
Llegint-lo, la sensació de proximitat és inevitable. Potser perquè vivim ambdós entre boires, potser perquè la seva veu literària és inseparable de la seva veu real. Sigui com sigui, el llibre manté una coherència absoluta amb qui l’ha escrit. Fins i tot en un univers que podria semblar llunyà i distòpic, hi ha una autenticitat que el fa proper.
El gat i les estrelles és una novel·la que combina futur i sensibilitat, duresa i música, distopia i humanitat. I confirma que Jordi Lara continua explorant nous territoris sense perdre mai la seva veu pròpia.
Ya me perdonareis la reseña en catalán pero no podia hacerla en otro idioma. Por favor, usad el traductor, conocer a Jordi Lara merece la pena.
Lamentablemente solo tiene un libro traducido al castellano. Se trata de Mística en cueros, un libro de 6 relatos intensos, editado por la Editorial Entre Ambos, que os recomiendo encarecidamente. Espero que próximamente haya más oferta, puesto que es una lástima que sólo los catalanes podamos leer a una de las voces catalanas más celebradas de la literatura actual.
Comentarios
Publicar un comentario