SINOPSIS DE LA EDITORIALUn adolescent tan dòcil com curiós entra a formar part d'un conjunt de músics vells i estrafolaris. Amb ells descobrirà què és, exactament, una màquina d'espavilar ocells de nit, i per què serveix i li servirà a la llarga: per indagar en el talent que potser no té, en l'amor que gairebé no sabrà viure, en la llibertat que tem o en el misteri de la música mateixa.A mig camí entre les memòries i l'assaig artístic, Una màquina d'espavilar ocells de nit aplega set relats autobiogràfics a l'entorn de la música -autònoms però vinculats- i un epíleg sorprenent que ens conviden a endinsar-nos en un món insòlit, "un petit món per ubicar-se en l'enormitat del món", transitat per personatges singulars com "nàufrags feliços" i per rares celebritats de la música catalana com Juli Garreta, Ricard Viladesau o M.S. Puigferrer entre d'altres.
Título: Una màquina per espavilar ocells de nit
Autor: Jordi Lara
Editorial: Edicions de 1984
Idioma original: Català
Páginas: 288
Año publicación: 2008
Año publicación edicion reseñada: 2019
ISBN: 9788416987580
Esta vez me veo en la necesidad de hacer la reseña en catalán. El lenguaje de este libro y el autor no se merecen menos. No se ha traducido todavía al castellano, y creo que ha de ser un libro difícil de traducir por la forma que tiene el autor tan particular de escribir. Espero que alguien se atreva algun dia a traducir a Jordi Lara.
Una màquina per espavilar ocells, de Jordi Lara, és un llibre que costa definir amb les eines habituals. No és exactament una novel·la històrica, ni una biografia, tampoc una obra de ficció convencional, ni un assaig sobre la música popular catalana. És una mica de tot això alhora, i és precisament aquesta llibertat la que li dona personalitat.
Per damunt de qualsevol altra consideració, el que més destaca és l'estil de Jordi Lara. Té una manera d'escriure absolutament personal, amb una prosa rica, elegant i profundament arrelada a la llengua catalana. Fa servir mots, expressions i girs que respiren país i que, molt probablement, perdrien part de la seva força en una traducció. És un d'aquells autors que no només expliquen una història, sinó que també fan gaudir de la llengua amb què l'expliquen.
La novel·la està narrada en primera persona i avança sense una estructura cronològica estricta. En alguns moments m'he sentit una mica desorientada, sense saber del tot si el relat feia un pas enrere o endavant en el temps. Però arriba un moment en que entens que això és secundari. Quan deixes de buscar una cronologia perfecta i t'abandones a la manera d'explicar de l'autor, el llibre es gaudeix molt més.
L'obra gira al voltant del món de la sardana i de la cobla, dues expressions culturals que Jordi Lara tracta amb una estima evident. A través dels records i de les vivències del protagonista, desfilen figures cabdals d'aquest univers, com Juli Garreta o Puigferrer —i tot un món de músics, compositors i intèrprets que formen part del patrimoni musical català. El llibre té molt de documental literari: bona part del que s'hi explica respon a fets, persones i espais reals, fet que difumina constantment la frontera entre realitat i ficció.
Hi ha també un component molt entranyable. Per als qui coneixem els indrets que apareixen al llibre, la lectura adquireix una dimensió especial. Reconèixer pobles, paisatges o racons propers fa que, de sobte, el relat deixi de ser només literatura per convertir-se també en memòria compartida. En el meu cas, llegir alguns d'aquests escenaris, tan propers a Vic i a la Plana, m'ha provocat més d'un somriure i aquella sensació agradable de pensar: «Ostres, ja sé exactament on és.»
Una màquina per espavilar ocells no és un llibre per llegir amb presses ni buscant una trama trepidant. És una obra que demana deixar-se portar per la veu de Jordi Lara, per la seva manera d'entendre el país, la música i la memòria. Un llibre delicat, profundament català i escrit amb una sensibilitat que només trobo en molt pocs autors contemporanis.
Recomanable totalment, mentre estàs llegint, anar escoltant la música que et va suggerint el llibre.
RETOS:
Comentarios
Publicar un comentario